Arxiu de la categoria: Formació
L’art de la natura
Moltes gràcies a totes les famílies. Aquí tenim el video del ball final de la rua.
FELICITATS A TOTS!!
BIBLIOTECA – Activitats Març –
PASSAPORT EDUNAUTA – MARÇ –
JORNADA MÉS POL·LINITZADORS, MÉS VIDA
Des de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Viladecans, juntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona us convidem a assistir a la Jornada ‘Més pol·linitzadors, més vida’, que tindrà lloc el 9 de febrer de 9 h a 14 h al Casal de la Montserratina de Viladecans.
Durant la Jornada es presentaran i compartiran aprenentatges a partir d’experiències i d’actuacions concretes, amb l’objectiu de motivar les administracions a actuar a favor de la protecció i conservació dels pol·linitzadors silvestres, així com a promoure l’acció i la implicació de la ciutadania i dels agents socials i econòmics.
PASSAPORT EDUNAUTA – Febrer-
APRÈN EN FAMÍLIA
A càrrec d’ Associació Gogara, tallers sobre gènere i sexualitat
Dimarts 31 de gener de 17,30 a 19,30h
A l’Escola Mediterrània – Av. Jocs Olímpics, 11
S’ofereix servei d’acollida de 3 a 14 anys que ens ho haureu de comunicar com a molt tard el divendres 27 de gener
Podeu fer la inscripció:
mitjançant el formulari en la web municipal:
https://www.viladecans.cat/ca/fmip2223sexualitat-0
Taller sobre temes de l’educació sexual dels infants de 0 a 12 anys.
|
per missatge de WhatsApp o trucada al 670051661
trucant al telèfon 936351802
per correu electrònic a educaciofamilies@viladecans.cat
Esperem veure’ns aviat!
EL MEU FILL NO VOL DORMIR SOL. Què puc fer?
2. Saber-se adormir és un aprenentatge, i és un aprenentatge que s’adquireix amb la pràctica. Si no se’ls permet practicar, de ben petits, l’aprenentatge d’adormir-se, els nens poden no aprendre’n; al contrari, desaprenen el que innatament sabrien fer. Així, els explica que al llarg dels set anys de vida d’en Marc no se li ha permès aprendre a adormir-se tot sol, sinó que se li ha ensenyat a adormir-se en companyia i amb la mà donada.
3. I què passa quan un nen no ha après a adormir-se tot sol al seu llit, i en comptes d’això ha après a fer-ho amb el ritual que sigui? Doncs que quan es mig desperti al llarg de la nit, cosa que solem fer cada dues hores, no sabrà com agafar el son de nou i necessitarà el ritual amb què s’havia adormit. Necessitarà exactament les mateixes condicions, perquè qualsevol canvi en les condicions amb què s’havia adormit el pertorbarà i el farà sentir insegur.
4. Imaginem-nos que nosaltres ens n’anem a dormir amb la parella al costat i a mitja nit ens despertem i no hi és. Què farem? Continuarem dormint com si res o anirem a buscar on és per veure si li passa alguna cosa? Segurament ens espantarem, la cridarem, la buscarem i només tornarem al llit un cop les condicions s’hagin restablert, és a dir, quan sapiguem on és o dormi de nou al nostre costat.
5. El problema és que el nen no s’adormi tot sol al seu llitet, perquè a mitja nit reclamarà aquesta companyia. És a dir, es faci el ritual que es faci, l’important és que el nen es quedi despert al seu llit quan els pares marxen de l’habitació, de manera que quan es desperti trobi les mateixes condicions que quan s’havia adormit.
6. A nens com en Marc, que no han tingut un bon aprenentatge de l’hàbit del son, els haurem de reeducar en aquest hàbit i les rutines establertes.
7. Així doncs, el primer que haurem de fer és donar-los l’oportunitat per aprendre’n. El segon pas serà deixar-los que s’adormin sols als seus llits, i posar-los a dormir sempre de la mateixa manera, cosa que els prepararà per al son i els relaxarà.
Tenint present això, és més fàcil que ho aconsegueixin si:
8. Procurem anar a dormir sempre a la mateixa hora
Com que el cos funciona com un rellotge biològic, si els acostumem a menjar i dormir a unes hores determinades, quan arribin aquestes hores el cos estarà preparat. Per això és important anar a dormir sempre més o menys a la mateixa hora.
9. Procurem que l’entorn sigui l’adient
Un excés de calor o, al revés, una habitació massa freda o amb poca escalfor poden perjudicar un son seguit i sense interrupcions. Cal vetllar perquè les condicions del llit siguin adequades i perquè al llit no hi hagi gaires ninots de peluix o altres joguines que els puguin molestar durant la nit.
10. Seguim sempre un mateix ritual
A tots ens ajuda el ritual que establim abans d’anar a dormir, perquè ens relaxa del dia a dia i ens prepara per agafar el son: rentar-nos les dents, llegir un conte, explicar alguna cosa del dia…, no fer activitats que l’activin: Videojocs, jugar amb pantalles de mòbil o tablets. Però aquest ritual no cal que superi els deu minuts.
11. Marxem sempre de l’habitació abans que el nen s’hagi adormit
Aquest és el punt clau. Els nens s’han d’adormir tots sols; nosaltres no ens podem adormir per ells. Quedar-nos amb ells només reforçaria la idea que no ho poden fer sols, que dormir fa por, i sense voler els transmetríem inseguretat.
12. Procurem no parlar de pors com a causa de les dificultats per dormir
Els nens desconeixen la veritable causa de no poder adormir-se sols i de seguida agafarien aquesta explicació com a excusa o fins i tot se l’acabarien creient. Per això és important no usar les paraules por o preocupació, sinó dir-los que dormir és el moment de pensar coses boniques del dia, descansar i somiar coses meravelloses. Fins i tot l’endemà es pot jugar a recordar què han somiat.
13. Els ajudem a entendre què els passa
A determinada edat serà bo explicar-los que no saben adormir-se sols perquè sempre els heu acompanyat, però que ara que ja tenen sis, set, vuit o nou anys n’han d’aprendre i practicar-ho cada dia; que potser el primer dia els costarà una mica, però que després dormiran molt més bé si ho saben fer sense el nostre ajut. Els ho heu d’explicar de manera molt positiva, a fi que pugueu felicitar-los al matí quan ho hagin aconseguit. Només dependrà de vosaltres que ho aconsegueixin, perquè poden tardar més o menys, però si no aneu a la seva habitació segur que s’acaben adormint tots sols.
14. Quan reclamen la nostra presència, els donem la mateixa explicació que els hem donat en anar a dormir i els deixem sols un altre cop
És qüestió de paciència i no ens podem fer enrere; si desistim, farem que el nen sigui dependent de nosaltres, amb el perjudici que això comporta no només per la por que tindrà en el futur de dormir sol, sinó també pel greuge que li causa no tenir un son del tot reparador.