Formació | AMPA Escola Montserratina

Hola famílies,

Volem compartir amb vosaltres aquest article de la Cristina Gutiérrez.

“Estem veient com la sobreprotecció i l’educar amb por ha augmentat després de la pandèmia. Mai havíem vist tants nens bombolla com ara. I el pitjor és que pocs pares o mares se n’adonen i que les noves tendències educatives, com “l’educació respectuosa” es confon amb educar sense límits o entre cotonets.

PUNXEU LA BOMBOLLA, ELS INFANTS PODEN!

Els nostres fills i filles no són de vidre, ni necessiten cotons que els protegeixin. Si cauen, no es trenquen en mil bocins, com a molt, alguna esgarrapada que els recordarà on està el seu límit, o que de l’error s’aprèn i molt.

“Soc valenta i no ho sabia” em diu la Júlia de 7 anys després de fer una activitat amb el cavall, però com descobrir la seva valentia si els seus pares no li permeten afrontar els seus temors quotidians?

Cada vegada que sobreprotegim (fem nosaltres el que poden fer ells), inflem la bombolla. Cada cop que l’educació respectuosa es confon amb falta de límits, insuflem el globus, i cada vegada que fem més cas al grup de WhatsApp de classe que d’un mestre, tirem un munt d’aire que engrandeix aquest espai suposadament protector. I com més inflada està la bombolla, més puja, i com més a dalt, el dia que es punxi (que abans o després passarà), més dura serà la caiguda.

Hauríem de preguntar-nos si som uns pares que tenen al seu nen/a en una bombolla perquè res els danyi, aquesta sobreprotecció que ha crescut com l’escuma després de la pandèmia, la qual cosa és natural, ja que el món advers fa que l’emoció de la por estigui més present. I com sobreprotegir és educar amb por, el plat està servit: a més por, més sobreprotecció.

El món fa mal, últimament diria fins i tot que mossega, però, els estem preparant per a això?

Treballo amb milers de nens/es cada any a una granja escola, i no necessiten cotonets, només oportunitats per provar, experimentar i sentir fins a on són capaços d’arribar. Veig com necessiten saber amb urgència que tenen la fortalesa per a suportar un munt de situacions incòmodes, i que el seu cor anhela convertir-se en el seu digne i orgullós protector.

Quan l’“ai pobret/a” se t’escapa, portes la teva bossa i la seva motxilla, no li fas cas quan et diu que vol entrar sol a classe, o no ens estranyen les entrades relaxades, adaptatives o respectuoses a les aules de 5 anys per por a que les criatures no se sentin prou bé… estem inflant entre tots, les bombolles que suposadament protegeixen els nens i nenes del nostre país, però atenció amb tant respectar, perquè al final a qui estem faltant el respecte és a la valentia, a l’orgull i a la capacitat de fortalesa que els nostres infants tenen, perquè no els permetem ni entrenar-les.

Atrevim-nos a punxar la bombolla perquè els nens i nenes poden!

8 maneres d’inflar la bombolla… i de punxar-la!:

Si el nen/a té por a un munt de coses (que no li agradi el menjar, a dormir fora de casa, al que li digui una companya), i a tu també t’espanta que no pugui amb allò, no se sentirà el seu digne protector, i et demanarà més i més aire per al seu globus. Un “tu ets més gran que les teves pors”punxa el globus.
Si es frustra a la mínima, no suporta el “no” i agafa enrabiades, el “no perquè t’estimo” desinflarà la bombolla.
Si l’ajudes cada dia amb els deures, encara que no ho demani el mestre (per allò que ho faci tot bé i no s’equivoqui), pensarà que no té dret a l’error, i això acabarà paralitzant-ho. Un “confio en tu” li donarà seguretat.
Si parles en plural, tipus “anem a la dutxa o demà tenim examen”, creurà que ser autònom (no dependent) és cosa dels altres. Un “sense error no hi ha aprenentatge” el tranquil·litzarà.
Si té una vida social més plena que la teva, amb desenes d’aniversaris i sortides, i li proposes un pla familiar i posa mala cara, i tu calles, per allò de ser una mare sacrificada, creurà que ell és primer i va abans que ningú. Un “fill/a, tu ets important, però jo també” no els confondrà.
Cada vegada que dius “és que és molt sensible, l’afecta tot” o “és que no saben tractar-lo”, s’ho creurà i en això es convertirà, en una víctima que ningú va saber tractar mai. Un “la diferència no està en el que sents, sinó en el que fas amb el que sents” el farà responsable.
Si li dius, “si necessites que et vingui a buscar, jo vinc”, li quedarà clar que sense la teva ajuda, ni pot ni podrà. Un “la por, quan la conquereixes, et deixa en pau” l’animarà a ser valent/a.
Si no pots suportar que pateixi, que plori o que es frustri, pregunta’t si ell o ella sí que pot afrontar-ho. De vegades passa que, fins i tot, volen repetir com la Paula de 9 anys que va dir: “M’he adonat que quan alguna cosa em fa por i la faig, després vull repetir”. Els nens i nenes tenen coratge, no els hi tallem les ales.”